Serp verda. (Malpolon monspessulanus)

La de la foto és un exemplar jove.
El baix trobar a l’escala de casa.

Serp verda

 (Malpolon monspessulanus)

La serp verda, o colobra bastarda és una espècie de serp de la família Lamprophiidae. És la serp de més grans proporcions de la herpetofauna dels Països Catalans. Hi ha exemplars adults que ultrapassen dos metres del cap a la cua.

Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d’esquitxos; el ventre és verd groguenc. Els exemplars joves solen ser més pintats, especialment en el cap, on destaquen taques negres a la part superior i clapes blanques amb ratlles ataronjades en les supralabials.

La serp verda és l’únic ofidi de l’herpetofauna ibèrica que té l’escut frontal més estret que els supraoculars, alhora que contacta amb els preoculars.

Pertany al grup dels ofidis anomenats opistòglifs, que es caracteritzen per tindre les dents conductores del verí acanalades i situades a la part posterior del maxil·lar superior, cosa que els permet d’immobilitzar les preses que engoleixen. Per la situació de les dents verinoses, difícilment pot injectar verí a les persones, i, si ho fa, l’emmetzinament no sol tenir conseqüències greus per a l’ésser humà.

És diürna i sovint es mostra activa al pic del migdia. Quan intueix qualsevol perill, bufa i xiula sorollosament. No és rar de veure-la travessar les carreteres, on s’atura per aprofitar la calor que li ofereix l’asfalt. Dissortadament aquest costum fa que molts exemplars morin a les carreteres, aixafades pels vehicles que hi circulen.

La seua dieta és molt variada i depèn en gran part de l’edat de l’animal. Els joves es nodreixen d’insectes i de sargantanes, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen micromamífersocellsmamífers de mida mitjana i rèptils.

És una serp força termòfila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos biòtops que comprenen els pedregars, zones arbustives, llindars de boscosconreus, etc. Ocasionalment també es pot trobar dins àrees urbanes, especialment en els barris perifèrics.

La còpula es realitza a la primavera i la femella, en iniciar-se l’estiu, pon de 4 a 18 ous, que mesuren de 40×12 mm fins a 55×20 mm. Al cap d’uns cinquanta dies d’incubació neixen les cries, que fan entre 20-28 cm de longitud.

Les serps adultes i grosses fan bastant respecte per als xiulets que fan i algunes vegades si estan molt calentes del sol et planten cara.
Les he vist moltes vegades, sobretot a la zona de la Costa d’en Bou.
No he tingut mai tems de fer-lis cap foto. Són molt ràpides

Skills

Posted on

20 març 2021