Mallerenga carbonera (Parus major)

La mallerenga carbonera (Parus major) és una espècie d’ocell passeriformes de la família dels pàrids. És la més gran de les mallerengues (14 cm), inconfusible per la «corbata» negra, més marcada en els mascles, sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del bosc.

Acostuma a viure en boscos, especialment caducifolis, però també en pinedes i ambients arbrats no forestals. Nia en forats d’arbres i en qualsevol tipus d’obertura; ocupa molt sovint les caixes niu per a insectívors. Molt adaptable, habita tant en boscos ben conformats com en ambients artificials. A la ciutat es troba als parcs, però també en ambients aparentment inhòspits com avingudes amb plàtans madurs amb molts forats.

Són sedentàries i fora de la temporada de cria es troben sovint formant grups grans barrejats amb mallerengues d’altres espècies.

Nidifica sobretot en forats dels arbres, però pot aprofitar qualsevol tipus d’obertura: des d’escletxes en arbres, parets o roques fins a caixes nius, testos o llaunes abandonades. El niu està farcit de gran quantitat de molsa, pèl, llana i alguna ploma. Les postes s’estenen entre abril i juny i consten d’entre sis i vuit ous blancs amb taques vermelloses per tota la seva superfície. Gràcies a aquesta gran adaptabiltat la podem trobar també en ambients no forestals, com ara camps d’oliveres o ametllers, jardins urbans, arbres artificials, boscatges de rius i rierols, carrascars, etc. És per això la seva distribució és molt àmplia als Països Catalans i a Euràsia.

És un ocell insectívor de règim molt ampli. Pot ingerir també fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores per a ocells d’on selecciona les pipes.

El període de reproducció pot ser molt variable en funció del grau de bonança del temps. Generalment esta comprès entre els mesos de març i juliol, però pot allargar-se fins a l’agost. En eclosionar els ous neixen entre 6 i 7 polls, que cap al mes d’agost comencen a formar estols i a dispersar-se, allunyant-se del lloc de naixement.

Quan s’apropa el mes d’abril, la parella adulta de l’estol torna a defensar el seu nucli i inicia la reproducció. Els individus més joves s’aparellen entre ells i comencen a defensar territoris compresos en la zona bàsica.

Si es produeix la mort d’algun dels membres de la parella adulta, un dels joves el substitueix, accedint al nucli central del territori. Així, la compartició del territori hivernal per part dels adults assegura l’accessibilitat a una nova parella reproductora.

Skills

Posted on

20 abril 2021