Frare. (Orobanche gracilis)

El frare de la botja o piu de gos (Orobanche gracilis) pertany a la família de les orobancàcies, que és formada per plantes herbàcies holoparàsites –que no fan la fotosíntesi i obtenen tot el seu aliment d’una altra planta (l’hostatger o hoste)– o hemiparàsites –que fan la fotosíntesi i a la vegada parasiten l’hostatger. Les orobancàcies tenen unes arrels especialitzades –els haustoris– que s’introdueixen dins les arrels de l’hostatger per prendre-li l’aliment. El gènere Orobanche comprèn tan sols herbes holoparàsites perennes o anuals conegudes popularment amb el nom de frares.

Orobanche gracilis parasita la botja (Dorycnium pentaphyllum), entre altres papilionàcies. És una espècie perenne, que a l’època de l’any desfavorable tan sols manté viva la part subterrània –és, per tant, un geòfit. Fa 15-30(60) cm d’alt i té les tiges més o menys engruixides a la base. És molt variable tant pel que fa al color com pel que fa a la pilositat. Pot ser totalment groga o més o menys vermella i pot estar coberta de pèls glandulosos o presentar pocs pèls. Les seves fulles fan 7-15(20) mm de llarg, són ovades o lanceolades i només es troben a la part inferior. A la part superior hi ha les flors, que neixen a l’axil·la de sengles bràctees lanceolades que fan 10-20 mm de llarg. Les flors s’obren de maig a agost, fan olor de clau d’espècia i es disposen formant espigues terminals. Presenten un calze format per dos segments, en general bífids, i una corol·la simpètala que fa 15-25 mm de llarg i és lleugerament més llarga que el calze, presenta lòbuls denticulats i ciliats, i té una forma arquejada que recorda la caputxa de l’hàbit d’un frare. Tenen quatre estams lliures que estan soldats a la corol·la, i un pistil amb l’estigma bilobat i de color groc encerclat de porpra. El fruit és una càpsula que conté centenars de llavors diminutes que són dispersades pel vent i mantenen la capacitat de germinar durant molt temps.

Viu als prats secs i a les brolles, principalment en sòls calcaris, i té una àrea de distribució que comprèn Europa meridional i central, la regió del Caucas i zones del Marroc i d’Algèria. És una planta astringent considerada tòxica per al bestiar.

Skills

Posted on

15 abril 2021