Passejada entre Argelaguer i la Cadavall.

2021-01-10.

Caminada per la zona del Fluvià i la sona del Guilar en la qual s’hi trobaven unes quantes masies, la majoria d’elles actualment estan totalment enrunades.

Sortim del carrer major d´Argelaguer just del pont de la riera de Vinyot, seguim per al camí del rec direcció a Can Jan, carretera del Molí, pel camí del rec de Vinyot fins a la resclosa del Molí, seguim el riu Fluvià passant per sota el Camp de Futbol i una mica més avall la gorga dels Guixos de ca l´Ornos, una mica més avall la gorga de les dues roques, continuem per al passa llis de ca l´Ornos i tot seguit el pla de ca l´Ornos que fa bastants anys va canviar de propietari el qual només a servit per destruir totalment la propietat. El que quedava de la casa va ser enderrocada i arrasada i al seu lloc hi varen construir un garito que no té res a veure amb l’antiga casa. Tota la part nord-est era un bosc espectacular amb unes alzines immenses que només n’hi ha deixat dues de mostra, una mica més amunt, al costat de la guixera s’hi troba la font amb una mina d’aigua bastant fonda, tampoc la podem visitar, està tot ballat.

Continuem pujant direcció al Guilar, Un cop arribem al pla de ca n´Albis uns metres abans d´ arribar a la font hi havia un camí que pujava a la casa de ca n´Albis, també està ballat, la casa de ca n´Albis és la primera que trobem a la zona del guilar, està enrunada, però es pot veure, encara no esta massa tapada per les bardisses, per sobre de la cabanya de ca n´Albis hi ha la capella de la Mare de Déu del Guilar, des d’aquest punt tenim unes vistes espectaculars, continuem per can Serra, la casa encara s’aguanta i sembla que actualment s’hi far algun retoc.

Continuem per la carretera direcció a ca n´Abuli, passem per la paret llarga i el dipòsit d’aigua i abans d’arribar al portal que tenca la carretera de ca n´Abuli ens desviem per la pista de l’esquerra, travessem el rec de ca n´Abuli, passem per al trencat de la casa del Soler i molt a prop de la Coma. Aquestes dues cases tant una com l’altre estan enrunades i embardissades. Una moca més amunt s’hi troba la Cadavall, la casa no es veu, està sepultada per les bardisses, l’únic que podem veure és el que queda de la cabanya, passem just per sobre l´aiera de la cabanya de la Cadavall seguint el camí cap als Erms de la Cadavall, passem per al costat d’una Bassa bastant grossa feta pels senglars que serveix per abeurador de cabirols, guilles, ocells …

Continuem per al camí direcció al terra blanc, uns metres abans d’arribar-hi passem per les ruïnes d’una casa que no recordo el seu nom, no es veu, està tapada per les bardisses, als mapes tampoc hi he vist el nom, va ser una de les primeres cases de la zona que es va abandonar. Acabem d’arribar al Terra blanc i agafem el camí que ens porta cap a la Casica, en aquest punt canviem de direcció i ja serac ami de tornada.

Mes cap al surt encara deixem la casa de Coloma, Font de Mitg i Riufred.

Arribem a la zona de la Casica, entremig de les bardisses, per la part de sota del camí encara s’hi beuen algunes parets de la casa i al costat una bassa que podria ser una cisterna. Baixem cap al rec de la font de Grèvol o rec de ca n´Abuli, el travessem i just a l’altre costat de rec a la nostra esquerra s’hi troba l’horta de can Serra, era l’únic hort de regadiu que tenia la casa de can Serra.

Anem direcció a la casa Gifreu, passem per al camí que hi arriba per la part surt de la casa, de totes maneres quan hi arribes has de saber que en aquell punt s’hi troba la casa, només s’hi beu una gran bardissa.

Jo encara havia vist algunes quantes d’aquestes cases habitades com són Can Serra, ca n´Abuli, la Cadavall i Gifreu juntament amb la casa de Ca l´Ornos que és la casa on baix néixer jo i baix viure fins als 11 anys. Era un lloc que me l’estimava, per aquesta raó em sap tant de greu que la destruïssin d’aquella manera.

Continuem cap a l’oratori de Gifreu. Aquest oratori no fa masses anys algú que passava per al camí es va enamorar del sant que hi havia dins de l’oratori i se’l va emportar. Des de llavors ens hem quedat sense el sant, encara que crec que a la llarga es va trobar, però no l’hi han tornat a posar.

És estrany que se l’aportessin, normalment la gent de la zona respecten molt tot el patrimoni.

Continuem cap a Planeses que actualment s’hi està fent un projecte d’agricultura ecològica, travessem el riu Fluvià i passem per al Molí Nou, la casa de Borró, la Salida, l’horta de can Rafelic, riera de Juiàs, Sant Sebastia i argelaguer.

En total uns 12 kilòmetres i uns 315 metres acumulats de desnivell positiu.

Alguns dels camins no estan massa nets, de totes maneres de moment encara s’hi pot passar.